Jacint Verdaguer

          Canta el gran poeta 
amb força i exaltació

un cant a la Terra,

al país, a la nació

amb la fe del profeta

Ferit i blasmat
ha rebut tants ultratges
que se sent cansat, 
ja les cares amigues  
són records de temps passats

     

Jacint Verdaguer

Una enyorança tan profunda com l’oceà que travessa li fa evocar, en aquests primers dies de maig, els tot just recuperats Jocs Florals. 

Jacint Verdaguer en la immensa solitud de la mar rememora, amb joia punyent, el lliurament dels premis.

Ara, sense planes ni serres, sense rierols ni torrentades, ni roures ni pollancres ni tórtores ni rossinyols, ell, amb el seu enyor i l’aigua i el cel i aquella sentor sempre salada als llavis, sap que allà a la pàtria, les niuades de poetes han salvat, per sempre més, els mots que el poble havia conservat i que ara, amb nova veu, retornen al seu poble.

Rosa Bruguera

Autors i Autores Imprescindibles

La Dolors, en plena forma,

ens convida a repassar

uns temes que coneixíem  

i altres que no sabíem pas.

D’Homer fins als nostres dies,

passant per Sòcrates i Plató.

Els principis de la filosofia

ens marquen nous horitzons

Les dones, desconegudes,

autores que cal retrobar

partint de la poeta Safo

llargs silencis, temps llunyà.

Punt per punt, anem amb ànsia:

del classicisme racional

a l’època que és marcada

per la mística medieval.

Del Renaixement tan clàssic

al Barroc que el contradiu

amb formes enrevessades

d’aquell afany intel·lectiu

I així seguirem fent ruta

pels grans espais immortals

de literatura pròpia

que ja n’és universal.

I llegirem les rondalles
del poble savi i senzill
cantarem goigs i nadales
i ho farem al nostre estil

Perquè tot és poesia
si t'arriba al fons del cor,
lletres de fa mil anys o un dia,
sentiments, judicis o amor.

AUSIÀS MARCH

Ausiàs March al llarg del segle XVI fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll.

Ara, una lectura entenedora. En paral·lel a la versió original d’un dels poemes, adjunto l’adaptació al nostre català contemporani feta per Josep Piera, poeta i narrador, de Beniopa (Gandia).
(Escrit de Glòria Judal)

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fum continu foc
e el calor no em surt a part defora.
Socorreu-me dins los térmens d’una hora,     
car mos senyals demostren viure poc.

Metge cient no té lo cas per joc
car el calor no surt a part extrema:
ignorant veu que lo malalt no crema
e jutji’l sa, puig que mostra bon toc.
Lo pacient no podrà dir son mal,
tot afeblit amb llengua mal diserta;
gests e color assats fan descoberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puig crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt coberta
cella per què amor és desigual.

PLAER I AMOR, QUE ENGENDREN EL DESIG

Plaer i amor que  engendren el desig,
i esperança, que puja aquests graons,
m’alegren molt, tot i la por del mal
que em fa patir, i m’enflaqueix la carn;
porte al cor continuo foc sense fum,
i el calor no em surt de dins a fora.
Socorreu-me en el terme d’una hora.
Els símptomes demostren poca vida.

El metge savi no pren el cas per joc  
si la febre no s’exterioritza;
l’ignorant veu el malalt que no crema
quan ell li toca el front, i el jutja sa.
El pacient no pot dir el seu mal
perquè, afeblit, té la llengua travada;
els gestos i el color bé descobreixen
el seu afany, que val tant com el dir.

Plena de seny, no cal dir-vos que us ame,
ja tinc per cert que n’esteu ben segura;
si bé mostreu que no teniu idea
d’allò que fa l’amor tant diferent.

                                                              Autora: Josie Casanovas

Cant de Magdalena

                Recordant Isabel de Villena

Prou sé mirar amb ulls de carn,

tan humans, tan delirosos

conec els ulls de desig

ulls vermells de gelosia,

ulls plens de flama i ardor

tens el cos, plaer i follia.

Obre’m els ulls de l’esperit,

per mi terreny insondable.

Vull perdre’m dintre del bosc,

endinsar-me en la mar brava,

saltar per prades i camps,

pujar dalt la serralada,

marxar per tots els camins

de l’aurora a solpostada.

Sento afany per fer camí

ben a prop teu, nit i dia.

Només amb tu puc anar

a la ignota travessia.

            Rosa Bruguera