dijous, 27 de novembre del 2014

Jacint Verdaguer



          Canta el gran poeta 
amb força i exaltació
un cant a la Terra,
al país, a la nació
amb la fe del profeta



Ferit i blasmat
ha rebut tants ultratges
que se sent cansat, 
ja les cares amigues  
són records de temps passats

     

dimecres, 19 de novembre del 2014

Jacint Verdaguer

Una enyorança tan profunda com l’oceà que travessa li fa evocar, en aquests primers dies de maig, els tot just recuperats Jocs Florals. 

Jacint Verdaguer en la immensa solitud de la mar rememora, amb joia punyent, el lliurament dels premis.

Ara, sense planes ni serres, sense rierols ni torrentades, ni roures ni pollancres ni tórtores ni rossinyols, ell, amb el seu enyor i l’aigua i el cel i aquella sentor sempre salada als llavis, sap que allà a la pàtria, les niuades de poetes han salvat, per sempre més, els mots que el poble havia conservat i que ara, amb nova veu, retornen al seu poble.

Rosa Bruguera

dissabte, 8 de novembre del 2014

Autors i Autores Imprescindibles

La Dolors, en plena forma,

ens convida a repassar
uns temes que coneixíem  
i altres que no sabíem pas.

D’Homer fins als nostres dies,
passant per Sòcrates i Plató.
Els principis de la filosofia
ens marquen nous horitzons

Les dones, desconegudes,
autores que cal retrobar
partint de la poeta Safo
llargs silencis, temps llunyà.

Punt per punt, anem amb ànsia:
del classicisme racional
a l’època que és marcada
per la mística medieval.

Del Renaixement tan clàssic
al Barroc que el contradiu
amb formes enrevessades
d’aquell afany intel·lectiu

I així seguirem fent ruta
pels grans espais immortals
de literatura pròpia
que ja n’és universal.


I llegirem les rondalles
del poble savi i senzill
cantarem goigs i nadales
i ho farem al nostre estil

Perquè tot és poesia
si t'arriba al fons del cor,
lletres de fa mil anys o un dia,
sentiments, judicis o amor.

AUSIÀS MARCH


Ausiàs March al llarg del segle XVI fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll.

Ara, una lectura entenedora. En paral·lel a la versió original d’un dels poemes, adjunto l’adaptació al nostre català contemporani feta per Josep Piera, poeta i narrador, de Beniopa (Gandia).
(Escrit de Glòria Judal)

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fum continu foc
e el calor no em surt a part defora.
Socorreu-me dins los térmens d’una hora,     
car mos senyals demostren viure poc.

Metge cient no té lo cas per joc

car el calor no surt a part extrema:
ignorant veu que lo malalt no crema
e jutji’l sa, puig que mostra bon toc.
Lo pacient no podrà dir son mal,
tot afeblit amb llengua mal diserta;
gests e color assats fan descoberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,

puig crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt coberta
cella per què amor és desigual.

PLAER I AMOR, QUE ENGENDREN EL DESIG

Plaer i amor que  engendren el desig,
i esperança, que puja aquests graons,
m’alegren molt, tot i la por del mal
que em fa patir, i m’enflaqueix la carn;
porte al cor continuo foc sense fum,
i el calor no em surt de dins a fora.
Socorreu-me en el terme d’una hora.
Els símptomes demostren poca vida.

El metge savi no pren el cas per joc  

si la febre no s’exterioritza;
l’ignorant veu el malalt que no crema
quan ell li toca el front, i el jutja sa.
El pacient no pot dir el seu mal
perquè, afeblit, té la llengua travada;
els gestos i el color bé descobreixen
el seu afany, que val tant com el dir.

Plena de seny, no cal dir-vos que us ame,

ja tinc per cert que n’esteu ben segura;
si bé mostreu que no teniu idea
d’allò que fa l’amor tant diferent.

                                                              Autora: Josie Casanovas
Cant de Magdalena
                Recordant Isabel de Villena

Prou sé mirar amb ulls de carn,
tan humans, tan delirosos
conec els ulls de desig
ulls vermells de gelosia,
ulls plens de flama i ardor
tens el cos, plaer i follia.

Obre’m els ulls de l’esperit,
per mi terreny insondable.
Vull perdre’m dintre del bosc,
endinsar-me en la mar brava,
saltar per prades i camps,
pujar dalt la serralada,

marxar per tots els camins
de l’aurora a solpostada.
Sento afany per fer camí
ben a prop teu, nit i dia.
Només amb tu puc anar
a la ignota travessia.
            Rosa Bruguera