AUSIÀS MARCH

Ausiàs March al llarg del segle XVI fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll.

Ara, una lectura entenedora. En paral·lel a la versió original d’un dels poemes, adjunto l’adaptació al nostre català contemporani feta per Josep Piera, poeta i narrador, de Beniopa (Gandia).
(Escrit de Glòria Judal)

ALT E AMOR, D’ON GRAN DESIG S’ENGENDRA

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fum continu foc
e el calor no em surt a part defora.
Socorreu-me dins los térmens d’una hora,     
car mos senyals demostren viure poc.

Metge cient no té lo cas per joc
car el calor no surt a part extrema:
ignorant veu que lo malalt no crema
e jutji’l sa, puig que mostra bon toc.
Lo pacient no podrà dir son mal,
tot afeblit amb llengua mal diserta;
gests e color assats fan descoberta
part de l’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puig crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt coberta
cella per què amor és desigual.

PLAER I AMOR, QUE ENGENDREN EL DESIG

Plaer i amor que  engendren el desig,
i esperança, que puja aquests graons,
m’alegren molt, tot i la por del mal
que em fa patir, i m’enflaqueix la carn;
porte al cor continuo foc sense fum,
i el calor no em surt de dins a fora.
Socorreu-me en el terme d’una hora.
Els símptomes demostren poca vida.

El metge savi no pren el cas per joc  
si la febre no s’exterioritza;
l’ignorant veu el malalt que no crema
quan ell li toca el front, i el jutja sa.
El pacient no pot dir el seu mal
perquè, afeblit, té la llengua travada;
els gestos i el color bé descobreixen
el seu afany, que val tant com el dir.

Plena de seny, no cal dir-vos que us ame,
ja tinc per cert que n’esteu ben segura;
si bé mostreu que no teniu idea
d’allò que fa l’amor tant diferent.