Puríssima que Murillo pintà
i que Joan Maragall cantà

LA NIT DE LA PURÍSSIMA

Quin cel més blau aquesta nit!

Sembla que es vegi l’infinit!

L’infinit sense vels

més enllà de la lluna i dels estels...

La lluna i els estels brillen tan clar

en el blau infinit de la nit santa

que l’ànima s’encanta

enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.

La Puríssima, del cel

va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina,

deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla

i l’aire s’atempera, i el món calla:

davalla silenciosa...
Ai! Quina nit més clara i més formosa.
                                        Joan Maragall