Nadal a l'Escola

Que les trompetes i els timbals                             que el lliurarà de tot conjur,

i el llavi roig de gelosia                                          mentre la infàmia es descabdella,

cantin la glòria de l’or fals                                      que aixequi el front totes les nits,

i el collaret de pedreria.                                         i es fregui els ulls adolorits,

Però el qui cerca l’oli pur                                       i tingui fe per esperar l’estrella!

                           D'El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra

Com lo vent que brunz                                           tot besant la rosa,
y la mar que ronca,                                                 com lo cant del sit
la fulla que's mou                                                    y'l plor de la tórtora,
y l'aygua que brolla                                                 l'amor quan es gran
y'l cèfir que riu                                                         té sols una nota.

Última estrofa del Poema de Nadal de Mn. Cinto Verdaguer  Amor