Tres constants van omplir la vida de Montserrat Castells: fe, pàtria i família. I ens arribaven en la veu dels seus néts i nétes.
Una vida plena però, sobretot, hi traspuava les profundes conviccions, la cultura apresa i enriquida amb les pròpies aportacions, molta estimació i, en definitiva, un cant d’esperança en els moments difícils i sempre, passés el que passés, amb espurnes o esclats de joia.
Aquesta manera de ser i de fer l’ha traspassat als seus fills i és així com una vida s’omple de sentit. Quan la mort arriba però la vida ha estat plena, no ens podem deixar abatre per la tristor, aquesta hi serà sempre, ben tancada en un racó del cor però, el que queda i és veritablement important, és el record.
I per tots aquests records que ens han fet ser com som cal donar gràcies a Déu i a la vida.
Dolors Vinyoles rep el nostre més sentit condol 
Com en una nit calmosa apareixen fulgurants estels al voltant de la fulgent lluna i es descobreixen els promontoris, cimals i valls perquè, en el cel s'ha obert la vasta regió etèria, es veuen tots els astres i el cor del pastor se n'alegra.
Ha estat gràcies a la Maria Ortas que podem gaudir d'aquest paràgraf de La Ilíada d'Homer.
Ausias March
Ausias March (Gandia, 1400 - València 1459), fill del també poeta Pere March, provenia de la petita noblesa que prosperava gràcies al favor reial. Als 17 anys entrà en contacte amb la cort reial d’Alfons el Magnànim, tenia quatre anys menys que el rei i entre ambdós va néixer una amistat duradora com demostra l'àmplia correspondència que van intercanviar.
A la cort va conèixer el poeta Jordi de Sant Jordi, el Marquès de Santillana, Andreu Febrer o Teresa d’Híxar, la dama a qui dedicaria un dels poemes més famosos del cicle ‘Llir entre cards’.
A través de la poesia, March va divulgar conceptes tan diversos com la filosofia, la medicina, la teologia o la moral que fins aleshores havia estat patrimoni exclusiu de l’església.
La gran innovació de March, però, va ser el tractament de l’amor utilitzant els tòpics literaris de la poesia trobadoresca i afegint-hi altres tradicions literàries, com són l' ‘stilnovisme’ italià (Dante, Petrarca), les fonts clàssiques i el misticisme cristià.
Ausiàs March emprava el pretext de la impossibilitat d’un amor correspost per aprofundir en la introspecció psicològica del dolor que sent el ‘bon amador’, l’únic capaç d’estimar fins a les últimes conseqüències. De fet, els tractats de medicina medievals i la predicació escolàstica catalogaven l’amor com a malaltia, que ofuscava el judici racional de l’enamorat i li impedia arribar al coneixement intel·lectual. Aquesta concepció de l’amor també apareixia als poemes de March. March era conscient del canvi de mentalitat que s’havia produït a la societat des del segle XIII. Els discursos eclesiàstics havien estat interioritzats i, lluny de reproduir el model trobadoresc que legitimava les infidelitats, el poeta català va construir un nou model líric i va renovar la imatgeria i el llenguatge amorós.
La poesia és rica en expressivitat i domina el joc antitètic, les metàfores quotidianes o navals, la personificació, la hipèrbole i la interrogació retòrica. El model mètric més recurrent en l’obra del poeta i que seria el més utilitzat en la tradició lírica catalana, fins i tot després del Renaixement, eren les cobles de 8 versos decasíl·labs (4+6) amb rima consonàntica creucreuada (abba cddc), que combinava la rima femenina amb la masculina. Les cançons acabaven generalment amb una tornada de quatre versos en què apareixia el senyal de l’estimada.
March va exercir una gran influència en la poesia castellana del Renaixement (Garcilaso de la Vega, Joan Boscà, Fernando de Herrera). Actualment, comptem amb les edicions crítiques de Pagès (1912-1914), Bohigas (1952-1959) i Archer (1997).
