Una vida plena però, sobretot, hi traspuava les profundes conviccions, la cultura apresa i enriquida amb les pròpies aportacions, molta estimació i, en definitiva, un cant d’esperança en els moments difícils i sempre, passés el que passés, amb espurnes o esclats de joia.
Aquesta manera de ser i de fer l’ha traspassat als seus fills i és així com una vida s’omple de sentit. Quan la mort arriba però la vida ha estat plena, no ens podem deixar abatre per la tristor, aquesta hi serà sempre, ben tancada en un racó del cor però, el que queda i és veritablement important, és el record.
I per tots aquests records que ens han fet ser com som cal donar gràcies a Déu i a la vida.
Dolors Vinyoles rep el nostre més sentit condol 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada