Josep Carner, escriptor i
poeta, enamorat de la vida i del seu sentit transcendental. Gelós de les
paraules que fluien com l’aigua que neix a les fonts i que volia fer aflorar del
fons de la roca per transmetre-les a la societat i a les futures generacions.
Així entroncava amb tants i tants escriptors i poetes que han maldat per
salvar-nos els mots. Des de Ramon Llull fins a Jacint Verdaguer passant per
Maragall, Ruyra, Caterina Albert, Pompeu Fabra i tants d’altres. Tots ells han
fet possible que la llengua catalana, tot i no tenir fins ara un estat propi,
hagi sobreviscut a les prohibicions i
massa cops a dures persecucions.
Han estat molts els qui han lluitat amb diferent mitjans i moments
per fer del català una llengua viva, és
a dir, no usada únicament en
literatura o art sinó en investigació i ciència, a casa i al carrer. Una
llengua viva que acull noves variants provinents del poble i les fa seves per
tal que així perdurin com una forma
genuïna i pròpia i única d’expressió d’aquest poble.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada