El vent estava encalmat, el sol tot just s’encenia,
el prat tot verd i lluent, engorronit deixondia,
m’he apropat a una flor, semblava tan desvalguda,
tan petita al mig del prat, perduda enmig la natura:
tronc finet, fulles al vent, color mig d’or, mig de púrpura,
quan l’he tocada ha tret tot un exèrcit de punxes
com reina que no permet per als seus cap desventura.
Rosa Bruguera, febrer 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada