Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l'ésser fuster:
-serra que serraràs i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans, oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades que vigilen de nits.
I són homes cepats com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
:Tot el Port se n'enjoia car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixells enronden:
veiéssiu les gavines com els duen claror.
I encara hi ha un ofici que és ofici de festa
- el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc
un pis que hom veu al sostre que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga de colors a pleret.
I encara més si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap i basteix d'aixoplucs.El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen, sense escales, pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells i els sòcols i les voltes de punt.
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada