que visc sense moure'm de lloc,
a cada passa una nova aurora,
a cada paraula viarany pel cor.
Em moc per camins bosquerols
on la llum no s'hi atura,
sota arbres gegants camino a poc a poc,
per catifes de fulles i ventijol que bufa,
la remor dels arbres em porta repòs
no sé plorar
però no tinc l'ànima eixorca,
una sola paraula em fa estremir
i m'emocionen totes les trobades
de la gent que lluita i vibra a sol eixit.
Rosa Bruguera
I tant que no la tens l'ànima eixorca! En els teus poemes hi sura tot un món de sentiment.
ResponEliminaEndavant!